Aprenentatge i ensenyament AMB dibuix

Com a professora d'educació visual - potser també de Dibuix - sovint m'hi veig en circumstancies de justificar què 'ensenye', per a què i per què. Llavors, sempre estic a l'aguait d'exemples que portar a les meues classes. Però, no només m'interessen els exemples ready made; és dir, els exemples possitius i modèlis. També m'interessen els exemples controvertits i fins i tot incòmodes. 

M'interessa principalment provocar reflexions, no aplaudiments. Fa un parell de dies vaig sentir en el telediari de la 2 la notícia sobre l'exposició de dibuixos de Ferràn Adrià en el New Museum de Nova York. El reportatge intentava explicar "el legat creatiu" dels dibuixos i activar sentiments d'orgull espanyol donant relleu als fets com a posició conquerida. Notes on Creativity  recorrerà quatre o cinc museus més. Ací sempre podrem seguir les notícies.

Vull fer servir l'exemple com a tema de debat i de reflexió en el terreny de la formació de professorat d'educació artística - plàstica i visual, dibuix, etc. Tinc un parell de preguntes. Quina percepció sobre la creativitat hi ha darrere de la mirada que ens oferix el periodisme dels mitjans de comunicació sobre l'obra de Ferràn Adrià. Quin concepte de dibuix representa la mirada que ens oferix l'exposició Notes on Creativity, ara en el New Museum de Nova York i com podem explicar-lo davant l'alumnat escolar.

Dibuix de Ferràn Adrià. Font: http://mentezurda.com/2014/01/27/ferran-adria-notes-on-creativity/