30 de enero de 2014

Aprenentatge i ensenyament AMB dibuix

Com a professora d'educació visual - potser també de Dibuix - sovint m'hi veig en circumstancies de justificar què 'ensenye', per a què i per què. Llavors, sempre estic a l'aguait d'exemples que portar a les meues classes. Però, no només m'interessen els exemples ready made; és dir, els exemples possitius i modèlis. També m'interessen els exemples controvertits i fins i tot incòmodes. 

M'interessa principalment provocar reflexions, no aplaudiments. Fa un parell de dies vaig sentir en el telediari de la 2 la notícia sobre l'exposició de dibuixos de Ferràn Adrià en el New Museum de Nova York. El reportatge intentava explicar "el legat creatiu" dels dibuixos i activar sentiments d'orgull espanyol donant relleu als fets com a posició conquerida. Notes on Creativity  recorrerà quatre o cinc museus més. Ací sempre podrem seguir les notícies.

Vull fer servir l'exemple com a tema de debat i de reflexió en el terreny de la formació de professorat d'educació artística - plàstica i visual, dibuix, etc. Tinc un parell de preguntes. Quina percepció sobre la creativitat hi ha darrere de la mirada que ens oferix el periodisme dels mitjans de comunicació sobre l'obra de Ferràn Adrià. Quin concepte de dibuix representa la mirada que ens oferix l'exposició Notes on Creativity, ara en el New Museum de Nova York i com podem explicar-lo davant l'alumnat escolar.

Dibuix de Ferràn Adrià. Font: http://mentezurda.com/2014/01/27/ferran-adria-notes-on-creativity/


3 comentarios:

  1. Ferran Adrià fue seleccionado para exponer en la Documenta Kassel del año 2007, allí por ejemplo acudió como cocinero sin estos dibujos. Esta propuesta novedosa en Documenta se registró en el Documental "Documenting Documenta. El Bulli en Kassel". La creatividad de la cocina era igualada a la creatividad sobre los papeles, los lienzos... un lugar donde innovar, experimentar, expresar, comunicar. El aspecto de la comida (su presentación) es un factor importante; los colores de los alimentos, dónde y cómo se situan sobre el plato, en que cantidad, estos factores tan "plásticos" son objeto de estudio y reflexión y aquí es donde el soporte papel entra en juego. Ferran Adrià esboza como si de una obra de arte se tratase cada uno de sus platos. Arte comestible.

    Toni Costa

    ResponderEliminar
  2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  3. Con todo el respeto hacia Ferrán, creo que estos esbozos están muy bien para entenderse en la cocina con sus cocineros, pinches y otros, pero no me gusta etiquetar este tipo de cosas como arte. Para mí, solamente son eso, "esbozos" para que nos entendamos como lo quiero.

    El arte, como pongo en el siguiente enlace, pienso que se va muchas veces de las manos.

    http://www.youtube.com/watch?v=vBvAVhWyxzs

    ResponderEliminar

Cal que aparega el teu nom al final del comentari. Per exemple,

Ysdy dhsbnanana mamam amamma. Amm mm cmcm cmcmcm ññjnolu, hmgm. (Júlia Ferrer)

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.