Presentem així la tira còmica que Quino va il·lustrar i Virginia Romero i jo presentarem en classe. Com sabeu, la tira planteja un tema ben controvertit! Els continguts. Però, allunyant-nos de tot allò que parlarem a classe, m'agradaria plantejar (plantejar-VOS) la utilitat dels continguts a dins les aules. Tant dels que es consideren útils com inútils.
M'explicaré: Quan parlem de contingut realment útil per a nosaltres (que som els
Jo puc no saber-ho, però el meu smartphone segur que sí. I si hui dia en una classe de 1º d'ESO n'hi ha un percentatge important d'alumnes que usen aquesta classe de mòbil i treballen en aquesta classe d'informació crec que és treball de l'escola ensenyar a recopilar, usar igestionar aquesta informació. Amb això no afirme que els coneixements de nivell teòric i declaratiu, en temes diversos, siga, ni molt menys, inútil. Però actualment, seguint en l'exemple, saber els rius d'Espanya em serveix per guanyar molt al Trivial i res més. Bé, per lligar, però hui a dia ja no es porten els intel·lectuals.
De què va a servir a un actor/cantant/artista/autònom aquesta informació? I per què s'ha de retindre? Crec que aquest punt és la reflexió més interessant que Mafaldeta ens ofereix. Cal canviar els continguts de les classes perquè siguen adaptades a un nivell més pràctic (quant a procediment) i enfocat al món laboral? Estic parlant de fer <<un altra classe de mòdul>>, però mòdul, al cap i a la fi? Els continguts declaratius han de permanèixer perquè són importants? I si ho són ¿Quin paper juguen les noves tecnologies en aquestos? Perquè que els alumnes siguen capaços de tenir tota la informació del Món al mòbil no significa que la sàpiguen usar. I si tan important és, hauriem de preucupar-nos per ensenyar a utilitzar aquesta mateixa informació per realitzar els seus propis treballs abans de que els alumnes hagen d'enfrontar-se a un
Perquè tots sabem que els/les professores que parlen en el nostre idioma són apassionants. Clar que sí. No direu que no he plantejat coses que debatir. I bastant controvertides, perquè no crec que tothom estiga d'acord amb això de <<triar continguts
Un comentari que està camí d'esdevenir tan antològic com la nostra estimada Mafalda. El tema és d'ample espectre, com queda demostrat amb la lectura actualitzada que Carles i Virginia han fet de la vinyeta, de primer, quan la presentaren a classe i ara quan la presenten en el blog.
ResponderEliminarTambé em sembla que té un espectre molt ample. Crec que aquesta reflexió funciona molt bé (Tot i equivocar-me molt a l'hora d'escriure, demane disculpes) com una crida d'atenció de cara a les persones que dónen classe i a nosaltres, que volem donar-la. L'ús de l'smartphone continúa estant vetat a l'aula, com si tot professor li haja declarat la guerra a la tecnologia. Personalment sóc completament reticent a això: Cal que quan un alumne diga "no ho sé" el professor li faça veure que al seu abast té el Món. L'alumne no ho sap. I no he escoltat a cap professor dir: "Doncs tens un mòbil amb connexió a Internet. Utilitza Google a veure qué diu". Això és una revelació com les sagrades escriptures, perquè l'alumne (equivocadament) pren a internet com una plataforma d'oci i ni es planteja que també té aquest ús (No s'ho planteja abans de copiar el típic treball de Biologia del Rincón del vago). Però no té la idea brillant de utilitzar internet per buscar aquella definició que no sap! Ni es planteja l'ús del Youtube per descobrir el procediment per fer quelcom.
ResponderEliminarTota la reflexió de "Dieguitos y Mafaldas" (Que és, apart del títol de l'article, una cançò molt xula del Sabina, per a qui ho vulga saber) gira entorn això. Aquest punt el trobe especialment bonic de debatre i discutir, i, el que és més important, més determinant de cara al futur de l'educació.
...
EliminarJure que un dia deixaré d'escriure rotllos tan llargs. Lo siento mucho: de moment llegiu, ganduls
Es complicado esto que aquí se plantea, y me resulta difícil posicionarme firmemente al respecto. Si bien es cierto que parece que la memorización de datos ha quedado algo obsoleta en el momento que vivimos de comunicación global, la idea de desarrollar tanta dependencia me incomoda. Este cambio de paradigma nos ha llegado muy rápido, y no sabemos cómo será su progreso.
EliminarActualmente tenemos confrontaciones generacionales al respecto. Los que ya están enganchados a la "comunicación" a distancia creen no poder vivir sin ella, pero la gente mayor que se ha desenvuelto siempre sin más que el teléfono y el correo ordinario no entienden porque ahora no se puede vivir sin internet si antes sí se podía.
Habrá que esperar para ver cómo será una sociedad de niños y ancianos conectados a la red. Si se fuera la luz en el planeta, ¿qué les quedaría? Es una suposición exagerada, pero la posibilidad de dependencia me crea inseguridad, y por eso se complica la tarea de discernir qué toca enseñar un las aulas.
¿Utilidad? Creo que versatilidad es lo que será más útil, ya que no sabemos qué necesitara el mundo de dentro de quince años.
"En el pasado, la educación adquiría muchas formas y demostró ser capaz de ajustarse a las cambiantes circunstacncias, fijándose nuevos objetivos y diseñando nuevas estrategias. Pero, lo repito, el cambio actual no es como lpos cambios del pasado. En ningún otro punto de inflexión de la historia humana, los educadores debieron afrontar un desafío tan estrictamente comparable con el que nos presenta la divisoria de aguas contemporáneas [...] Aún tenemos que aprender el arte de vivir en un mundo sobresaturado de información. Y también debemos aprender el aún más difícil arte de preparar a las próximas generciones para vivir en semejante mundo" (Bauman, 2007. Los retos de la educación en la modernidad líquida)
ResponderEliminar