Mostrando entradas con la etiqueta ensenyament. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ensenyament. Mostrar todas las entradas

26 de marzo de 2014

Cançó de la sirena

La bonança del meu port
és eterna com la mort:
vine, vine, vine... 
Maria del Mar Bonet, 'Canço de la sirena'

 Ensenyar és com donar el que no tinc (Ellsworth, 2005: 27). Frase brutal i sencera que aconsegueix interpelar en qualsevol etapa de la professió docent - potser quant abans millor. Per això vull compartir quatre idees bàsiques amb les que María Acaso (2009: 178) resumeix allò més radical i inquietant del pensament d'Ellsworth i que ens desmonta la idea d'ensenyament que tenim naturalitzada.

1. Los currículos no reflejan la realidad, siendo, por tanto, sistemas de representación.  

2. La educación es un proceso de comunicación donde no se aprende lo que se enseña porque hay un tercer participante, el inconsciente, que modifica todo el proceso.

3. Aprender no es sólo dar la bienvenida a cierto tipo de conocimiento, es también no dar la bienvenida a otro cierto tipo de conocimiento, consiste también en no aceptar que cierto conocimiento acabe por formar parte de nosotros, consiste en ser ignorantes de manera activa.

4. La educación es una práctica performativa, es decir, es una práctica que  nunca se completa ni se acaba y que debe acabar alterando la realidad de alguna manera.




30 de enero de 2014

Aprenentatge i ensenyament AMB dibuix

Com a professora d'educació visual - potser també de Dibuix - sovint m'hi veig en circumstancies de justificar què 'ensenye', per a què i per què. Llavors, sempre estic a l'aguait d'exemples que portar a les meues classes. Però, no només m'interessen els exemples ready made; és dir, els exemples possitius i modèlis. També m'interessen els exemples controvertits i fins i tot incòmodes. 

M'interessa principalment provocar reflexions, no aplaudiments. Fa un parell de dies vaig sentir en el telediari de la 2 la notícia sobre l'exposició de dibuixos de Ferràn Adrià en el New Museum de Nova York. El reportatge intentava explicar "el legat creatiu" dels dibuixos i activar sentiments d'orgull espanyol donant relleu als fets com a posició conquerida. Notes on Creativity  recorrerà quatre o cinc museus més. Ací sempre podrem seguir les notícies.

Vull fer servir l'exemple com a tema de debat i de reflexió en el terreny de la formació de professorat d'educació artística - plàstica i visual, dibuix, etc. Tinc un parell de preguntes. Quina percepció sobre la creativitat hi ha darrere de la mirada que ens oferix el periodisme dels mitjans de comunicació sobre l'obra de Ferràn Adrià. Quin concepte de dibuix representa la mirada que ens oferix l'exposició Notes on Creativity, ara en el New Museum de Nova York i com podem explicar-lo davant l'alumnat escolar.

Dibuix de Ferràn Adrià. Font: http://mentezurda.com/2014/01/27/ferran-adria-notes-on-creativity/